Teixits

Ser donant de teixits és un dels actes més grans de generositat que una persona pot fer després de la seva mort i un dret de tota persona reconegut per l'Organització Mundial de la Salut. A través de la donació, s'obtenen teixits sans per ser trasplantats a persones que els necessiten.

Avui dia hi ha moltes patologies en què l'única o la millor solució de tractament és un trasplantament de teixit.

Els teixits humans són grups de cèl·lules, organitzats en una estructura, que tenen una funció específica al cos. Es poden classificar en diverses categories:

1. Teixits oculars:
   - Còrnia: la capa exterior de l'ull que ajuda a millorar la visió.
   - Altres teixits oculars: inclouen parts com l'escleròtica, per reparar el globus ocular.

2. Teixits musculoesquelètics:
   - Ossos: donen suport i estructura al cos. Poden ser utilitzats per reparar fractures o altres patologies i cirurgies d'altres especialitats que requereixin una aportació òssia com per exemple en traumatologia, neurocirurgia o cirurgia maxil·lofacial. 
   - Cartílag:  estructura específica de les articulacions que facilita el moviment. No es regenera per si mateix per la qual cosa és important en lesions que requereixen substituir-lo.
   - Tendons: connecten els músculs amb els ossos i es poden utilitzar per reparar lesions lligamentoses com el cas d’un trencament dels lligaments encreuats del genoll.

3. Pell: barrera protectora del cos que evita infeccions i la deshidratació. El seu ús és fonamental per tractar grans cremats i evitar complicacions que derivin en la mort del pacient. En el cas de la dermis, es pot utilitzar per regenerar zones amb defectes importants; per exemple, per a la reparació de la paret abdominal, la reparació de lesions tendinoses o la reconstrucció mamària després d'un càncer.

4. Vàlvules cardíaques: són essencials per a un funcionament correcte del cor. En cas de mal funcionament, es poden substituir per una vàlvula cardíaca de donant. En certes situacions com en pacients pediàtrics o en dones en edat fèrtil, és el tractament escollit davant les pròtesis mecàniques.

5. Placenta: donada la seva riquesa en factors que afavoreixen la regeneració de ferides, s'utilitza per tractar un gran nombre de patologies, per exemple, en el camp de l'oftalmologia (úlceres corneals o l'ull sec) o en el de la dermatologia (úlceres vasculars). 

• En vida: algunes donacions es fan en vida sense comprometre la salut de la persona donant. Un receptor d'un trasplantament cardíac pot donar les vàlvules cardíaques del cor malalt. Una dona embarassada pot donar la placenta en el moment del part.
• Després de la mort: la majoria de les donacions es fan després de la mort de la persona. Sempre amb el màxim respecte cap a la persona donant, un equip de professionals sanitaris s'encarrega, d'una banda, de revisar els antecedents mèdics per tal que no hi hagi cap risc de transmissió de malalties o infeccions a les persones que rebran aquests teixits i, de l'altra, de l'acte quirúrgic per obtenir aquests teixits.

Al nostre país, tot ciutadà és considerat donant universal d'òrgans i teixits, excepte que hi manifesti explícitament l'oposició en vida. Això inclou persones de totes les edats, sempre que es compleixin les condicions mèdiques adequades per a la donació. En cas de menors d'edat o persones incapacitades legalment, són els seus representants legals els qui han de donar el consentiment per a la donació.

En el cas concret de la donació de teixits, no cal que la defunció es produeixi en un entorn hospitalari.

• Consentiment: és fonamental que el donant hagi expressat clarament a l'entorn proper el seu desig de donar teixits. Això es pot fer en vida mitjançant documents legals com les voluntats anticipades o el carnet de donant, que oficialitza la seva voluntat. Sempre es preguntarà a la gent de l'entorn del donant (familiars o amics) si aquest havia expressat en vida la voluntat o l'oposició a aquesta donació. Per tant, és de vital importància comunicar clarament aquesta voluntat per evitar possibles dubtes o conflictes en el moment de la donació. En cas que la persona difunta no hagi manifestat en vida la seva opció, és el seu entorn qui ha de prendre la decisió.

La donació és un procés que comença amb el consentiment i l'avaluació dels antecedents de la persona. El procés per obtenir els teixits és un acte quirúrgic que depèn de si es tracta d'una donació en vida o després de la mort. Un cop obtinguts els teixits, es preparen i es conserven en condicions òptimes al Banc de Sang i Teixits per mantenir-ne les propietats fins al moment en què es necessitin per a un trasplantament. Els teixits són emmagatzemats amb uns protocols rigorosos per garantir-ne la qualitat i la seguretat abans del trasplantament als pacients que els requereixen.