Coneix les històries de persones que han rebut vida
Van regalar 20 anys més de vida al meu genoll
Moisès Costa, trasplantat de menisc
https://youtu.be/mtdLFP5hN6o
De petit, als 15 anys, vaig patir una artritis sèptica a la cama dreta i em van haver de fer una petita intervenció, Es pensaven que quedaria coix, però no va ser fins als 30 anys que em va començar a fer mal. Jo estava de resident a l'Hospital Josep Trueta on vaig conèixer el doctor Joan Carles Monllau. Ell em va dir que acabaria amb una osteotomia, però vaig entrenar molt i fer molta massa muscular. Sóc de fer córrer i de fer molt esport de sempre. Sóc aficionats a fer triatlons i a més, sóc professor d'esquí.
Llavors se'm va trencar el lligament del genoll i em van haver d'operar del creuat anterior i van veure que no tenia menisc. Jo, fins llavors, no era conscient del problema, havia anat tirant i entrenant. Però llavors van veure que m'havien de fer la reconstrucció del menisc i dels creuats. Em van prendre les mides i vaig esperar perquè m'havien de fer un trasplantament d'un donant: un al.loempelt de menisc. No recordo el temps que vaig esperar, però em van trucar quan van trobar un menisc que era de les meves mides, que complia les condicions anatòmiques adients per a substituir el meu. Van fer-me una reconstrucció combinada i afortunadament sóc un dels 300 casos de trasplantament meniscal dels darrers 20 anys que ha donat molt bon resultat.Sóc aficionat a fer triatlons, a més de professor d'esquí
Vaig poder fer el meu millor resultat d'una Iron Man als 50 anys, al Maresme. De fet, el problema el tenia més per córrer, i amb l'operació, li van donar 20 anys de vida al meu genoll. Així que l'èxit que jo hagi pogut continuar fent esport és gràcies al trasplantament. Quan es pateix artropaties així, que hi hagi la possiblitat de reduir el dolor i que t'ofereixi qualitat de vida, això ho és tot. Però mai m'he sentit un trasplantat com ho és una persona que li hagin trasplantat el fetge o un òrgan vital, perquè en el meu cas, no hi ha compromesa la supervivència. De manera que em fa certa vergonya. A mi, el que m'ha permès és poder fer una cosa que no era vital. A més, l'al·loempelt no provoca cap reacció del cos, és un teixit que va quallant i que al final el propi cos absorbeix, passa a ser com meu. El doctor Monllau em va operar sabent que era contraindicada l'activitat física intensa, però en el meu cas, el trasplantament precisament és el que m'ha permès fer. Així que només em queda donar les gràcies al donant, i sobretot a l'entorn, a la família d'aquesta persona que ens deixa, perquè donar una part del teu ésser estimat i que pugui suposar millorar la qualitat de vida d'un receptor, és un acte de solidaritat enorme. Vull agrair a tots els donants aquest fet tan altuista. I que m'ha permès continuar desenvolupant les meves activitats del dia a dia pràcticament amb normalitat. Moltes gràcies a tots!!Vaig fer el meu millor resultat d'una Iron Man