La sensació és que mai dones prou
Xavier Vallés té la doble condició de receptor i donant
He estat; de primer, receptor i després, obstinat donant de sang. Vaig començar rebent sang, fa molt. El 18 de febrer del 1999 vaig tenir un accident de trànsit i vaig rebre 2 litres de sang. Em faig fer una ferida oberta al canell de la mà dreta, era de nit, en una carretera molt poc transitada, plovia i feia fred.
Davant meu hi anava un camió que perdia oli, segons em van dir després els Mossos. I a conseqüència d'això, el meu cotxe va patinar i vaig tenir l'accident.
El fet és que anava sol, i llavors no hi havia mòbils. Així que ningú em socorria. Per sort, al cap de temps va passar un senyor que, de fet, em va salvar la vida perquè em va fer un torniquet i em van dur a l'hospital de Mora d’Ebre. Allà em van transfondre, era AB+, va ser fàcil. I em van operar d'urgència per reconstruir-me el canell.
A partir de l'accident, manifesto el meu desig de ser donant
Jo, a partir d'aquí, manifesto el meu desig de ser donant. Però llavors, jo patia obesitat i era diabètic tipus II. No em deixaven donar per la medicació que em prenia.
Així que des de l'any 1999 fins al 2012 no vaig poder donar. Però com que m'havien dit que hi havia medicacions per la mateixa patologia que no impedien la donació, vaig insistir diverses vegades al meu endocrí que em canviés la medicació. I ho recordo perfectament, el 2012 em va dir que sí. El dia 5 de novembre del 2012 em van deixar donar sang, un data que seria molt significativa per a mi en el futur. Per a mi, a partir de llavors, va ser un compromís. Amb mi i amb la societat.
Vaig començar sent donant de sang, però va ser pels volts del 2018 que el personal del Banc de Sang de Tarragona em va proposar donar plasma; soc AB+, ideal per a la donació de plasma i tinc bones venes. Per això, des de llavors, només dono plasma.
El meu fill prematur també va necessitar transfusions
Això de la donació de sang m'ha tocat per diversos fronts a la vida. El meu fill prematur, va néixer precisament el 5 de novembre de 2013. Pesava 790 grams, era un prematur extrem i, a causa de les seves patologies de baix creixement, també li va tocar rebre transfusions de sang i de plaquetes.
Recordo que, mentre jo estava allà, acompanyant el meu fill a l’UCI pediàtrica de nounats del Joan XXIII, anava a donar sang, al Banc de Sant de Tarragona, al mateix Hospital. Tenia més ganes que mai de donar i ja podia.
Ell finalment va morir. Era el 5 de març de 2014, als 4 mesos exactes de vida. Aquesta és una experiència que ens tocat i ens ha marcat la vida. No ha estat fins fa poc que hem pogut parlar-ne en un llibre. "Parlant de tu", que vam presentar l'any passat.
I jo havia continuat donant fins que vaig haver de parar perquè les analítiques van detectar que tenia les proteïnes un xic baixes. Molt poc! Suposo que de tant donar. Així que suposo que aviat em recuperaré perquè jo vull continuar donant! La sensació és que mai dones prou.