- La Setmana Mundial de la Donació de Plasma dona el tret de sortida a un repte de país per augmentar el plasma
- El repte és arribar a les 50.000 donacions de plasma anuals el 2025
- Més de 3000 persones necessiten medicaments fets amb plasma de per vida
- A Catalunya, només s’obté el plasma per produir el 39% de les immunoglobulines necessàries, les defenses que es troben dins el plasma
- L’ús de medicaments fets amb plasma ha augmentat molt la darrera dècada i s’ha convertit en tractament per a un ampli ventall de malalties
- Actualment hi ha dèficit de plasma en la majoria dels països europeus
Cada vegada hi ha més malalties que necessiten un ‘medicament’ que no es pot fabricar i que tenim circulant dins del plasma, que és la part líquida de la nostra sang. Aquests medicaments, anomenats hemoderivats, es fan a partir de proteïnes extretes del plasma, i són vitals per a alguns malalts. Ho són essencialment les immunoglobulines (IgG), que són les defenses que serveixen com a eina al sistema immunitari per defensar-se de virus o infeccions, per exemple.
A Catalunya es calcula que hi ha
més de 3000 persones que necessiten aquests medicaments de per vida, i més de
4000 persones que reben transfusions de plasma anualment. No obstant això,
Actualment, només hi ha donants de plasma per obtenir el 39% de les immunoglobulines necessàries: s’haurien de triplicar les donacions de plasma per a poder cobrir aquesta demanda. Com la majoria de països d’Europa, Catalunya no és autosuficient en plasma i ha de comprar medicaments a l’estranger.
És per això que el
Banc de Sang i Teixits i el Departament de Salut han engegat una campanya que sota la denominació del
‘REPTE d’OR’ -en al·lusió al color del plasma-, pretén posar el focus en un
objectiu de salut que és de país: aconseguir
ser autosuficients en plasma de cara al 2025 i arribar a les 50.000 donacions anuals. Al tret de sortida hi ha participat el
conseller de Salut, Manel Balcells, el
president del Consell d’Administració del Banc de Sang i Teixits, Andreu Mas-Collell, la
directora del Banc de Sang i teixits, Anna Millan i el cap de la Unitat de Patologia Infecciosa i Inmunodeficiències de Pediatria de l’Hospital de la Vall d’Hebron, el dr.
Pere Soler, a més de donants i receptors de plasma.
La iniciativa, que s’allargarà els propers 24 mesos, s’inicia amb la
Setmana Mundial de la Donació de Plasma del 2 al 8 d’octubre, amb una campanya inicial al
Palau Robert de Barcelona. Durant tota la setmana s’han programat una quinzena campanyes de donació de plasma especials a tot el territori, que se sumen a les donacions habituals que es poden fer als
tretze centres fixos de donació de sang dels hospitals. El repte va acompanyat d’un ampli dispositiu de difusió amb banderoles, senyalització als hospitals,
vídeo de la campanya, obsequis d’agraïment als donants, web especials i, fins i tot, un ‘
multiplicador de donants’; eina que permet crear un enllaç propi per a compartir amb amics i familiars i animar-los a reservar hora per donar sang.
Aconseguir que els donants de plasma donin més vegades
Aquest any 2.022, un total d’
11.826 persones van donar plasma a Catalunya. D’aquestes, una mica més de la meitat només van donar plasma una vegada i, la resta, un 44%, ho van fer dues vegades o més. És a dir, que de promig, cada donant de plasma va donar
1,83 vegades. L’objectiu de la nova campanya no només es fer nous donants i arribar a les 50.000 donacions anuals en els propers 2 anys, sinó aconseguir que cada persona doni més vegades i arribar a les 2,5 donacions de mitjana per any.
Cal tenir en compte que el plasma és pràcticament tot aigua, per això, a diferència de la sang, es pot donar amb molta més freqüència, ja que la recuperació és molt ràpida. De fet, es pot donar cada 15 dies. La
donació només de plasma o "plasmafèresi" pot durar entre 40 i 60 minuts i consisteix a extreure sang, separar-ne les cèl·lules sanguínies mitjançant un separador cel·lular, retenir el plasma i retornar la resta al donant per la mateixa via.
Previsió de donacions 2023-2025
|
2019 |
2020 |
2021 |
2022 |
2023 |
2024 |
2025 |
|
Total donacions |
18890 |
19039 |
25634 |
21692 |
31.262 |
40.000 |
50.000 |
Del plasma no només se’n fan hemoderivats, hi ha una part, el 15%, que es transfon a persones que han
perdut molt líquid de cop perquè han patit un
accident, els
grans cremats, o per recuperar-se després d’un
trasplantament o un tractament de
càncer. Aquest 2022 van ser transfosos un total de 3980 pacients.
Les Immunoglobulines: el ‘medicament’ per a les malalties del sistema immunitari
Des de l’any 2010, l’ús de les immunoglobulines s’ha doblat. Actualment es fan servir cada vegada més per un grup de patologies que està creixent. El 50% del seu ús es dedica als tractaments per a les
immunodeficiències primàries, malalties congènites minoritàries en les quals els pacients tenen problemes amb la fabricació de defenses per combatre les infeccions. Aquest medicament és per a molts d’ells l’única alternativa de tractament, ja que els dota de les defenses que no tenen. A Catalunya, es calcula que
més de 5000 persones estan afectades per aquestes malalties, i actualment, n’hi
ha 2000 que requereixen tractament de per vida.
L’ús de les immunoglobulines s’ha estès també a
d’altres àrees per les seves propietats immunomoduladores i antiinflamatòries. Així, són per al tractament de malalties neurològiques, com és el cas del Síndrome de Guillain-Barré o la Miastenia gravis i altres polineuropaties, per a immunodeficiències per malalties hematològiques com el mieloma, alguns tipus de leucèmies, o la púpura trombocitopènica immunitària, per les trombopènies autoimmunes, les anèmies hemolítiques autoimmunes, però també per a d’altres malalties que tenen símptomes inflamatoris com malalties infeccioses, malalties hematològiques, alguns trasplantaments o, algunes patologies dermatològiques, i un llarg etcètera.
A Catalunya, el doctor
Pere Soler va ser pioner en l’atenció als pacients amb aquestes malalties minoritàries ara fa 20 anys i n’és un referent internacional. Coordina l'atenció d'aquests pacients a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, l'únic hospital de Catalunya amb totes les acreditacions nacionals i internacionals en aquest camp i on s'hi atenen
més de 800 pacients, entre infants i adults. El seu equip va ser pioner en la introducció de la gammaglobulina subcutània pel tractament substitutiu d'aquests pacients i durant anys ha col·laborat amb el BST i l'ICS en projectes d'optimització de l'obtenció i utilització del plasma i les immunoglobulines inespecífiques.
Els altres hemoderivats: l’albúmina i els factors de coagulació
D’entre la resta de medicaments que provenen del plasma hi ha els
factors de la coagulació com el FVIII i FIX. Quan falten aquests factors, es produeixen sagnats i malalties conegudes com l’hemofília. Actualment, a Catalunya hi ha
uns 500 malalts en tractament amb aquests factors de coagulació.
Un altre medicament fet de les proteïnes del plasma és
l’alfa-1-antitripsina (AAT) , que fa la funció de protegir el teixit pulmonar de les inflamacions i les infeccions. El dèficit d’aquesta proteïna és una malaltia minoritària i provoca afectacions pulmonars greus. A Catalunya, afecta
uns 80 malalts.
En darrer lloc hi ha l’albúmina, que s’usa com a tractament secundari a la malnutrició o la malaltia renal o hepàtica.
Qui pot donar plasma?
Per donar plasma s’han de complir els mateixos requisits que per ser donant de sang. És a dir, cal tenir entre 18 i 70 anys, pesar més de 50 quilos, trobar-se bé de salut i, en el cas de les dones, no estar embarassada.
Com que el plasma és sobretot aigua, la recuperació és molt ràpida i les donacions poden ser més freqüents. De fet, es pot donar plasma cada 15 dies i fins a 24 cops l’any.
Les persones interessades a donar plasma només cal que ho consultin amb el Banc de Sang, emplenant el formulari del web
donarsang.gencat.cat/plasma.
Testimonis de donants i receptors de plasma:
Aquestes són les històries d’alguns pacients i donants de plasma que trobareu al blog
Moltesgracies.net: