- Més de 100 pacients han estat tractats amb fotoafèresi al Banc de Sant i Teixits
Més de cent persones han estat tractades amb la tècnica terapèutica de la fotoafèresis des del 2009 al Banc de Sang, principalment a la seu de la Vall d’Hebron perquè era l’antiga seu central. Aquesta tècnica es fa gràcies a una màquina que extreu la sang del pacient, en separa els limfòcits (glòbuls blancs), els aplica un fàrmac, i llavors torna a injectar de nou la sang tractada al malalt.
La Marta Rodríguez, metgessa hematòloga del BST de la Vall d’Hebron està seguint el rastre de tots aquests pacients tractats des de fa 8 anys perquè “sabem que funciona, però no en sabem la realitat exacte de cada cas”. És la seva tesi de carrera: avaluar l’estat de salut dels pacients al llarg del temps.
L’inconvenient és que calen dues hores de tractament, 2 cops per setmana d’entrada i tenir bones venes
El primer pacient tractat va ser el març del 2009, i era un malalt que després d’un trasplantament de moll d’os, va patir la malaltia d’empelt contra receptor (MECH). És una complicació en què el teixit trasplantat ataca el cos del pacient. El 95% dels pacients que reben tractament de fotoafèresi pateixen aquesta malaltia, amb diferent gravetat i amb afectació que pot situar-se a qualsevol òrgan del cos, pell, enduriment de les articulacions... “Si són molt aguts, pugem la màquina a planta per fer el tractament”, explica la Marta.
[caption id="attachment_2769" align="alignleft" width="467"]
Teresa Bañeres és receptora de fotoafèresi al BST de la Vall d'Hebron[/caption]
L’origen de la fotoafèresi se situa a l’antic Egipte, on s’hi van descobrir unes substàncies (psolarens) que predominaven en alguns aliments com el julivert que s’activaven amb el sol i anaven bé per afectacions de la pell. D’aquí vénen els fàrmacs que s’activen amb la llum i que van ser usats inicialment en dermatologia.
El malalt es prenia una pastilla i se li aplicava llum a la zona de pell a tractar. S’usaven i encara s’usen, per exemple, per a limfomes T cutanis (molt poc freqüents), o psoriasi, i això va obrir la possibilitat a tractar directament els glòbuls blancs i pensar en arribar a tot l’organisme.
La fotoafèfesi tracta pacients amb afectacions cutànies i malalties relacionades amb els limfòcits, afectats per la malaltia de Crohn, o per limfomes cutanis com la micosis fungoide, per exemple.
“Reeducar el sistema de defenses”
La fotoafèresi “és una alternativa molt vàlida pels pacients amb MECH que ja porten molts fàrmacs immunosupressors i no els funcionen”. El principal avantatge és que actua per un mecanisme d’immunomodulació, “que no és més que una manera de reeducar el sistema immune perquè deixi de fabricar les defenses que ataquen el propi cos”, apunta la Marta.
I a més, el fàrmac que s’usa es redueix 200 vegades respecte a la dosi en pastilla.
L’inconvenient és que calen dues hores de tractament, 2 cops per setmana d’entrada i tenir bones venes perquè cal aplicar dues vies (extracció i retorn a ambdós braços). És per això que s’usa com a tractament alternatiu quan és convenient, segons valora l’equip mèdic.
Actualment, a més de la Vall d’Hebron, ja es fa fotoafèresi als centres on es fan trasplantaments al·logènics (BST Sant Pau, BST Bellvitge, BST Badalona).
La Teresa té molt menys engarrotament de peus i braços
A la sala de fotoafèresi del BST, el Lluís Domínguez, supervisor d’infermeria i el David, infermer, són els encarregats de tenir-ho tot a punt perquè la Teresa Bañeres pugui fer la sessió. Ve amb el seu marit, l’Ismael i ja són com de la família. Han vingut 28 vegades des del maig. Coneixen el protocol. Aquesta vegada però li aplicaran dues vies perquè el catèter se li va infectar. Va perdre el coneixement i el seu marit la va portar a velocitat d’ambulància a l’Hospital on la van atendre.
Vénen de Lleida cada quinze dies. Una estona abans, el Lluís i el David han preparat la màquina de fotoafèresi perquè estigui apunt. La Teresa se’n riu per sota el nas de tot. Diu que s’hi nota molt en els peus, ja no els té tan engarrotats i pot caminar, i als braços i a la pell, que ja no la té endurida. Té 66 anys i fa tres anys va patir una leucèmia. Li van fer un trasplantament de la seva germana i pateix una MECH que és crònica.
L’equip d’infermeria del BST arriba a establir una relació ben estreta amb els pacients perquè s’hi han de passar ben bé 2 hores cada vegada i a l’inici del tractament, són 2 cops per setmana. Així que l’Ismael i la Teresa diuen que ja “són com de la família”. El que no saben mai és fins quan s’allargarà. “Si el metge ho valora, la Teresa passarà a un tractament mensual, que pot durar anys”, explica en Lluís.