El grup sanguini és un sistema de classificació de la sang humana. Al voltant dels glòbuls vermells hi ha unes substàncies adherides, els antígens, que defineixen aquests grups sanguinis i que són les responsables que un donant i un receptor siguin compatibles en una transfusió de sang. En total hi ha més de 300 antigens que poden ser, o no ser, a la superfície dels glòbuls vermells i que són els que marquen els grups sanguinis. De grups n’hi ha 33, però els dos més importants són el grup ABO i el grup Rh perquè afecten gairebé la majoria de la població.
Aquests antigens reaccionen quan entren en contacte amb una sang que és diferent i que no té els mateixos antigens. Llavors es defensen i estimulen la formació d’anticossos, els "soldats" responsables de defensar-se de les agressions. La presència o no de cada tipus d'antigen és el factor que determina qui pot donar a qui.
Una descoberta de fa un segle
A principis del segle XX els metges van descobrir que el fracàs freqüent de les transfusions era a causa de la incompatibilitat entre la sang del donant i la del receptor. Al 1901 el Nobel Karl Landsteiner va establir la classificació dels grups sanguinis i va descobrir que es transmetien segons el model d’herència genètica descrita per les lleis de Mendel.
El sistema ABO va ser el primer que va descobrir Landsteiner. En aquest cas, les substàncies que determinen el grup sanguini són els sucres adherits a la superfície dels glòbuls vermells, i segons la seva composició trobem quatre grups: A, B, AB i O. La freqüència d'aquests grups és la que veiem a la taula. Això vol dir que les persones del grup A tenen l’antigen A. Les persones del grup B, l’antigen B. Les persones del grup AB tenen tots dos antígens i les del grup O no en tenen cap. És la classificació ABO.