El Banc de Sang impulsa l’hemovigilància als països iberoamericans a través d’un Manual

• El Manual l’ha editat el BST de la mà del dr. Eduardo Muñiz, coordinador d’hemovigilància de Catalunya i s'ha distribuït a tots els països iberoamericans
• S’hi recull el model de Catalunya, que junt amb alguns països d’Europa, és pionera al món en el control i anàlisi dels incidents de la donació i de la transfusió sanguínia
• El Manual ha estat protagonista al darrer congrés de l’associació americana més important de transfusió de sang, l’AABB

El doctor Eduardo Muñiz, coordinador d’hemovigilància de Catalunya, fa anys que recorre Iberoamèrica per explicar el model d’hemovigilància català, és a dir, el sistema de control i anàlisi dels incidents i efectes adversos al voltant de la donació i de la transfusió de sang. El registre d'aquestes reaccions adverses té la seu al Banc de Sang i és responsabilitat de dr. Muñiz.

[caption id="attachment_1425" align="alignright" width="300"] El dr. Eduardo Muñiz és el coordinador d'Hemovigilància de Catalunya[/caption]

L’hemovigilància és important per millorar la seguretat de les donacions i de les transfusions. Gràcies als programes d’hemovigilància impulsats fa anys, avui, a Catalunya, no hi ha incidents remarcables relacionats amb la sang.

Aquesta no és la mateixa situació que a la majoria de països llatinoamericans. De conèixer les necessitats d’aquests països en va sorgir la idea de “dotar-los d’una eina que els pogués ajudar a aplicar programes d’hemovigilància com els d’aquí”. El resultat n’és el Manual Iberoamericano de Hemovigilancia, publicat aquest 2016 pel BST de la mà del dr. Muñiz, junt amb el Grup Cooperatiu de Medicina Transfusional (GCIAMT) i la Organización Panamericana de la Salud (OPS), que pertany a la OMS.

El Manual, que es pot descarregar en pdf de la pàgina de la OPS,  s’ha distribuït als professionals claus vinculats a la transfusió sanguínea de tots els països iberoamericans i ha obtingut força ressò en la comunitat internacional del sector. De fet, aquest 22-25 d'octubre passat ha estat el protagonista del congrés de l’Associació Americana de Bancs de Sang (AABB) a la ciutat d’Orlando (Florida).

El Manual recull l'experiència europea, que és líder en hemovigilància al món

El simposi, on va assistir Muñiz, pretenia donar un impuls als països de parla hispana que encara no tenen programes d’hemovigilància.  En aquest moment, només n’hi ha a Brasil i a Colòmbia, però hi comença a haver experiències pilot a Argentina, Costa Rica, Xile o Veneçuela, entre d’altres. I vistes les dificultats d’alguns països per posar en marxa aquests programes , “nosaltres els hem donat l’eina bàsica per començar a treballar en aquest àmbit: els hem posat a l’abast l’experiència acumulada des del 1994 a Europa, de 22 anys de fer hemovigilància”, explica Muñiz.

Un Manual amb contingut pràctic

El Manual recull el model d’hemovigilància de Catalunya que, junt amb altres països d’Europa, és referent mundial en el control i vigilància de tot el procés al voltant de la sang: des que una persona es fa donant, fins a fer-se la transfusió.

S’hi  explica com ha de funcionar un programa d’Hemovigilància en un país: quin és el paper de cadascuna de les parts que hi intervenen (els Bancs de Sang, els serveis de transfusió dels hospitals, les persones que transfonen, ... etc) i quins són els circuits de notificació que han de seguir els professionals que veuen les complicacions que fan els malalts i els donants per tal que arribin al registre d’Hemovigilància. A més,  el que és més important: inclou una part pràctica amb els formularis i les fitxes de totes les complicacions que hi pot haver en fer la transfusió als malalts. I, de manera similar al model català, s’hi ha recollit també en fitxes tot el que li pot passar a una persona que dóna sang: nàusees, ..., etc.

“L’objectiu és que els països iberoamericans analitzin, recullin i sobretot, apliquin les mesures correctores i preventives necessàries, que és el gran objectiu d’un programa d’hemovigilància, perquè sinó, no té sentit”, i alhora “que hi hagi el major grau possible d’homogeneïtat a nivell mundial entre el que es veu, es notifica i després analitzem, de cadascuna de les complicacions”, explica Muñiz.