Cada tres setmanes, algú a qui no conec em dóna sang

Em dic Laura i tinc 34 anys. Sóc una persona activa i positiva. Treballo com a gestora per una multinacional i participo de la vida associativa i política de la meva ciutat, Sabadell. Des que tenia 11 mesos visc gràcies a la sang que donen les persones altruistes que inverteixen el seu temps a ajudar els malalts en una de les necessitats més vitals que tenim: la sang que necessitem per continuar vius. Actualment continuo tractant-me al Parc Taulí de Sabadell on em posen 3 concentrats d'hematies cada 3 setmanes i em fan totes les proves i els tractaments necessaris perquè les conseqüències i els efectes secundaris de les transfusions siguin els mínims. Totes les persones que he conegut a l'hospital durant aquests 34 anys formen part d'una manera o altra de la meva història. Són aquelles amb les que he compartit els millors i els pitjors moments de la meva vida; una vida que segurament no hagués arribat als 2 anys sense els donants. Tot i així, les persones més importants són aquelles que no he conegut. Són les que m'han donat, em donen i em donaran la sang, la vida. Aquestes persones desconegudes que no es plantegen si l'agulla els farà mal, si es marejaran o si hi seran gaire estona perquè són conscients que són excuses que els malalts no tenim per evitar l'agulla, el mareig o les hores a l'hospital. Ser ambaixadora 2.0 del Banc de Sang m'ha permès conèixer molts donants i donar-los les gràcies per la sang, el temps invertit i, sobretot, l'alegria i el bon rotllo amb què donen sang. Patir una malaltia crònica greu és dur, això és innegable; però quan estàs ben envoltat de gent que et cuida, es preocupa per tu, t'ajuda i et fa feliç, tot plegat és molt més fàcil de portar. Jo tinc la gran sort d'haver nascut aquí, tenir una família i uns amics fantàstics, una empresa on em cuiden, un entorn sanitari segur i un munt de donants i futurs donants que m'asseguren les piles que necessito per poder fer realitat els grans objectius que tots tenim: viure i ser feliç.