Gairebé tots podem ser donants d'alguna cosa

D'on jo sóc, de la regió de l'Udine, al nord-est d'Itàlia, el que serien les AMPA de les escoles, allà les porten les associacions de donants de sang. O sigui que els italians d'aquesta regió portem la donació de sang als gens. És la zona on hi ha més donants de sang del país, amb molta diferència i jo diria que és dels llocs on hi ha més donants de sang del món. Al meu país ho tenim interioritzat des que ets un nadó. Per a mi és impensable que algú no doni sang si no té cap impediment de salut. Els meus pares no poden donar, però la meva tieta era donant de sang i molta gent al meu entorn, també. Per a mi, era 'lo normal'.

Al meu país, donar sang ho tenim interioritzat des que ets un nadó

Vaig venir a Barcelona fa 7 anys i al principi, donava quan tornava a Itàlia, però ara ja ho faig aquí. Vaig anar un dia a Can Ruti, a Badalona, a donar sang, perquè visc al Masnou, i em va encantar el tracte, com em van punxar, l'atenció de tot el personal del Banc de Sang. I ara, és on sempre vaig a donar. És un gust. Jo crec que no donar sang és d'inconscients. A més, surts amb mig quilo de menys i et sesrveix per tenir les analítiques controlades tres vegades l'any. S'hi pot trobar la part súper-positiva! Si no és per algun motiu, com que et fan por les agulles, o alguna cosa de salut, s'ha de donar sang. I si no és sang, es pot donar alguna cosa, sempre! Jo he estat donant de llet. Em vaig quedar embarassada i fa dos anys vaig tenir el meu fill, i malauradament, una lactància molt complicada. Vaig estar a punt d'abandonar més d'una vegada. començar a  treure'm llet amb el tirallets, primer va ser una tortura per a mi, perquè tot el que tenia a veure amb la lactància, em creava molta ansietat. I llavors, quan em vaig fer donant de llet i vaig ser conscient que traient-me llet ajudava a nens prematurs a sobreviure, la cosa va canviar radicalment. Va ser la solució, em va desaparèixer l'ansietat completament. Em sentia molt bé al poder donar. Les primeres vegades dones quatre potets i després, vinga a donar-ne una pila.

Tot i els problemes, he estat donant llet un any i tornaria a repetir

La il·lusió que vaig sentir quan vaig conèixer una mare amb un nen prematur, vaig pensar que potser una gota de la meva llet, havia ajudat al seu fill. Això et fa sentir molt reconfortada, és una sensació inexplicable. Quina il·lusió. He estat donant llet un any, i tornaria a repetir.