Quan dono sang em ve la imatge d'un bon amic que en va necessitar i ja no hi és

Vaig començar a donar sang als 18 anys, he donat de manera constant i per això tinc moltes donacions acumulades. Suposo que el fet de donar em ve de diversos factors. Potser perquè estudiava a l'àmbit de la sanitat i és veritat que en aquest sector hi ha una sensibilitat més gran que a la resta, per raons òbvies. I després, a més, vaig estar treballant en emergències extrahospitalàries amb ambulàncies. Vaig decidir de provar de donar sang perquè vaig pensar que si podia ajudar en qualsevol cosa, doncs era qüestió de fer-ho.
 

Quan dono sang, recordo un company de classe, un bon amic, que va patir una leucèmia i que ja no està entre nosaltres. Així que cada vegada que dono em ve la imatge d'aquest amic. I sé que entre nosaltres hi ha persones que poden patir leucèmies o altres malalties a les quals podem ajudar amb les donacions.

Al treballar en l'àmbit sanitari, en ambulàncies, fèiem trasllats a l'hospital de persones que patien malalties de la sang i que necessitaven transfusions. I quan entres a l'hospital i veus tota aquelles sales amb gent que necessita sang, ets molt conscient de la importància de fer aquest gest.

Suposo que també hi fa el fet que a casa ho he viscut ja de natural perquè el meu pare i la meva mare donaven sang. I tinc un bon amnic que és bastant constant en les donacions que gràcies a mi va començar a donar.

Si puc ajudar tot el que puc a la gent que ho necessita, ho faig. Això és empatia i res més.