Volia continuar donant fos com fos, però ara ja no puc

Vaig començar a donar sang molt aviat, tenia molt clar que volia ser donant des de sempre. La meva família no són donants de tradició però quan al meu poble, Camprodon, van posar un punt de donació, a l'agost, quan hi estava de vacances vaig anar-hi. I durant l'any, vaig anar mirant la web del Banc de sang per poder donar també a Barcelona, a plaça de Sants. I suposo que dec haver donat unes 6 vegades.

Em picaven les mans, els peus, se m'inflava la cara i m'ofegava

Fins que als 22 anys, ara en fa 5, em van diagnosticar un limfoma al mediastí. Em van ingressar després d'un any de sentir que em picaven les mans, els peus, se m’inflava la cara i m'ofegava, tot i haver anat al metge en diverses ocasions; em deien que era al·lèrgia o estrès pels examens. Va ser un dia d’urgències al Clínic que m’ho van detectar, em van dir que sort que hi havia anat perquè el limfoma em pressionava els pulmons i estava arribant al cor; era questió de dies. Em van fer quimioteràpia, radioterapia i un autotrasplantant de medul·la òssia.

Em van dir que ja no podia donar sang

Jo em pensava, que un cop acabat el tractament i quan ja estava bé, podria continuar donant. Un estiu vaig anar a donar al punt de donació del poble i en omplir el formulari de donació abans de l’extracció, van veure que havia rebut tractament pel limfoma i em van dir que no podia donar. Haig de reconèixer que ho vaig intentar dues vegades; jo volia donar, en tenia moltes ganes i ho trobava injust. Em van explicar que la meva sang té residus químics i que els protocols, per ara, són així.

Vaig tenir molt clar que, gràcies al plasma, em podria recuperar millor del tractament

Durant el tractament vaig rebre plasma. Només recordo que en el moment que em van posar plasma, jo em trobava bé. De fet, va ser un dia que hi anava per una altre cosa van veure que estava molt baixa de defenses i me’n van posar. Al principi vaig sentir una mica d’angúnia, de notar un líquid extrany que m'entrava al cos. Però després, vaig tenir molt clar que gràcies a aquest plasma, em podria recuperar millor del tractament. Ara que fa 5 anys del diagnòstic, estic bé i recuperada. Per a mi, les dates de quan em van diagnosticar, quan em van dir que estava neta, quan em van treure el port-a-cath, són d’aniversari. Perquè tot plegat va ser com tornar a néixer.