Si pot servir per ajudar algú, cal fer-ho

Vaig tenir el Milan a l'Hospital Joan XXIII el 4 de maig passat. Va ser per cesària programada perquè era el tercer fill i els dos parts anteriors havien estat cesàries. Amb el meu primer fill, l'Irineu, fa més de 7 anys, ja vaig donar el cordó umbilical i aquesta vegada, va ser l'hospital que al trucar per a programar el part, em van explicar l'opció de poder donar la placenta i el cordó. Jo ja coneixia la donació de cordó, encara que la vaig fer quan era molt jove, i ara no en recordava els beneficis. Però de la placenta, non'estava gaire al cas perquè abans no hi era.

 

Ja havia donat el cordó amb el primer fill, fa 7 anys

 

El meu home, l'Amador, i jo vam considerar que si podíem ajudar algú, era prioritari, que calia fer-ho. No hi pot haver un no, quan es tracta d'una cosa així. Sobretot tenint en compte que tant la placenta com el cordó umbilical són dues coses que no aprofitarà ningú. I segons ens van explicar, poden servir per a moltes coses: per a fer col•liri per a malalties greus dels ulls, per ajudar a cicatritzar úlceres i en el cas del cordó, per a trasplantaments en malalts amb leucèmia, per exemple. Així que, tot i que durant aquest tercer embaràs no m'he trobat gaire bé, el part va anar bé i l'equip mèdic i el personal del Banc de Sang que va assistir al part, van poder aprofitar tant la placenta, com el cordó. Espero que moltes més mares s'animin a ser donants!