Coneix les històries de persones que han rebut vida
El metge em va dir que tenia un nivell d'hemoglobina incompatible amb la vida
Maria Camps, receptora de sang per anèmia severa
Em van ingressar i em van posar de cop 3 bosses de sang, '3 bistecs', que en deien. I va ser un canvi bestial. Els metges em van dir que tenia una anèmia molt bèstia; no m'arribava la sang al cervell. Sempre penso que, si ningú no m'hagués posat sang, hauria arribat un dia que ja no m’hauria llevat. De fet, quan vaig haver de tornar a l'hospital per fer les visites de seguiment, em paraven i em preguntaven si era la noia dels 4. "Ets la primera persona que conec viva amb 4 i poc d'hemoglobina", em van dir un dia. El metge em va dir que tenia un nivell d'hemoglobina incompatible amb la vida, i em va preguntar on tenia l’hemorràgia, però jo no sagnava per enlloc, aparentment. El fet és que havia arribat a tenir l’hemoglobina a 4 molt progressivament, sense adonar-me’n. Va ser quan em van posar la sang que em vaig adonar que abans estava molt blanca.Em van ingressar i em van posar 3 bosses de sang
Jo ja tenia tendència a l'anèmia. Em van fer moltes proves per descartar patologies, però no van trobar-ne la causa. La segona vegada que em van haver de posar sang va ser per un avortament que vaig tenir. Vaig perdre tanta sang que em vaig desmaiar al lavabo de casa, i va venir l’ambulància a buscar-me. Van haver d’ajudar-me a expulsar-lo i vaig arribar a 7 d’hemoglobina. Ja ho vaig veure, que m’haurien de 'posar bistecs'. I la tercera vegada, com que ja era molt conscient dels símptomes, vaig sentir-me estranya, vaig anar a l'hospital i em van trobar que estava a 8 d'hemoglobina. Em van posar sang i me'n vaig tornar a casa amb uns nivells de 12. Però seguia trobant-me malament i vaig tornar-hi el mateix matí: tornava a estar a 8. Van diagnosticar-me una hemorràgia intestinal. El cas és que jo tinc endometriosis produnda i això podria tenir relació amb aquests episodis d'anèmia o hemorràgies. No m'ho han sabut determinar mai.La segona vegada, va ser per un avortament
Jo no he donat mai sang; no he pogut perquè no arribava al mínim de pes. Però sempre penso que algun dia podré arribar a donar sang, no sé quan. El meu home sí que és donant de sang: ell dona i jo en rebo. És com si féssim l'equilibri. Ell s'ho mira així. Dona cada vegada que pot. Abans del covid, l'havíem acompanyat amb els nens a donar sang, per fer-los conscients de què és i que, quan facin 18 anys, comencin a donar sang com una cosa normal. Sempre penso que per al qui dona sang, són 10 minuts i poca molèstia més i, en canvi, per als qui en rebem, significa seguir viu o morir. És així d'important per a uns, i relativament poc esforç, per als altres.Pel qui dona sang, són 10 minuts; per a qui en rep, va de seguir viu o morir