Em van dir que m'intubaven i que truqués per acomiadar-me

Vaig estar 54 dies a la UCI i 40 dies intubada, d’un total de 70 dies ingressada a l’Hospital Verge de la Cinta. Sóc hipertensa, patologia de base que els metges em van dir que no afavoreix. En canvi, per l’asma, no necessàriament influeix. Vaig ingressar el dia de Sant Jordi, aquest abril passat. No m’havia vacunat perquè pels que aleshores teníem 55 anys, encara no ens havia arribat el torn. El dia abans m’havien diagnosticat COVID. M’ofegava i tossia molt. Vaig estar cinc dies a planta, i després van decidir intubar-me.

Van provar 50 vegades de girar-me cap per amunt

Me van dir, ‘Olga, truca per acomiadar-te’. Així de brusc. I vaig pensar que no me’n sortiria. Quin tip de plorar. I em van dir que seria per una setmana. Però es va allargar molt.  Jo estava intubada cap per avall, i al posar-me cap per amunt, els pulmons no responien, i per això vaig estar tants dies. Ho van provar 50 vegades, diuen. Haig de dir que durant cada dia d’hospital, tot l’equip mèdic, metges, assistents, infermeres, tothom es van portar amb mi d’una forma increïble. Em curaven i em cuidaven constantment, les llagues per la posició  que la meva filla em va explicar que tenia, i tot el que implica estar a l’UCI en una espècie de coma induït. Em van haver de transfondre dues bosses de sang perquè estava amb anèmia, segons em va dir la meva família.

És com si m’agraïssin que jo hagués donat sang abans

Jo sóc donant d’òrgans i era donant de plasma i de sang potser feia 20 anys, perquè sempre penso que si puc fer alguna cosa pels altres, la faig. I ara que m’han donat sang a mi, és com si m’agraïssin que hagués donat, encara que ho fas perquè vols i perquè et sents així. Et sents més contenta. Quan la meva filla vingui de Luxemburg, hem quedat que anirem a donar sang plegades, si el metge em deixa, és clar. La primera cosa que recordo quan em vaig despertar és la meva filla que em deia, ‘mare, et vas adormir i era l’abril i ara estem al juny’. Vaig pensar: ‘què diu?’. Vaig quedar com xocada, no entenia res. Estava connectada a 15 coses! Portava una sonda per on menjava i m’havien fet una traqueotomia, perquè amb tant de temps de dur el tub, hi ha molt risc d’infecció. Duia dos catèters al cos, l’oxigen, catèters arreu...

Dues vegades van cridar la família per dir-los que no acabaria el dia

El patiment de la meva família ha estat molt gran. Jo estava adormida, però ells eren els que estaven al cas de tot, especialment la meva filla. Dues vegades els van cridar per dir-los que no acabaria el dia, que s’acomiadessin de mi. ‘No és compatible la vida amb els pulmons secs’. Quan em vaig despertar va ser un xoc molt gran. I a més, havia somniat coses molt desagradables, molt dolentes; que em volien matar, que m’indemnitzaven amb 1500 euros per tenir el COVID, i li deia al meu home que els anés a ingressar, que estaven sota el matalàs. I és que en despertar-te, durant molts dies no saps què és real i què no. Ara encara vaig a rehabilitació i ja a 6 mesos que el vaig passar. He estat molt de temps fent exercicis pels braços, caminant per les barres, …, però el que més m’ha afectat són les espatlles i l’esquena. Diuen que per la posició de l’UCI, perquè en les radiografies no surt res, però em fan molt mal. I d’altra banda, els metges diuen que lo meu és un miracle, perquè se’m van assecar la meitat dels pulmons i no entenen, en canvi, com ara els puc tenir sans. Perquè no hi tinc res.

Com m'han atès tot  l'equip mèdic, ha estat increïble

Estic de baixa encara. Quan vaig arribar a casa després de l’hospital, el 3 de juliol, no em podia ni dutxar, necessitava ajuda per a tot. I a poc a poc, ha estat una recuperació molt llarga. Però ara ja vaig sense muletes i camino un bon tros tota sola. A casa vam agafar el Covid tots, el meu home va estar dos dies amb rampes a les cames i mal de cap, i el meu fill, asimptomàtic. La meva filla, que estava a Luxemburg, també el va passar allà. No els podré agrair mai a la meva família lo bé que s'han portat amb mi. No em van van deixar tota sola ni un dia quan vaig estar ingressada.