Fins fa deu anys, no havia sentit a parlar mai de la donació de llet

Em vaig fer donant perquè en aquell moment treballava pel Banc de Sang i vaig tenir coneixement del procés de creació del Banc de Llet Materna. Fins llavors no en tenia ni idea, i va venir així. De manera que ja embarassada del Tomàs, vaig pensar que quan fos mare, ho provaria. Així que ho vaig decidir, em vaig informar i resulta que vaig ser de les primeres.

Ja embarassada, vaig pensar que quan fos mare, ho provaria

Ara el Tomàs ja té deu anys i avui dia se sent molt més a parlar de la donació de llet materna. Abans era diferent. Però recordo que amb el primer fill no em va costar massa. No em va suposar cap estrés, ho feia com podia i quan podia. Recordo que vaig acabar guardant una de les 'tomes' que m'extreia al dia per a congelar.  I recordo que em va sorprendre perquè em van regalar el tirallet i em venien a buscar els potets congelats a casa.

Amb el segon fill, en Mau, la cosa va ser diferent

Vaig tornar a ser donant al cap de 4 anys i mig, amb el segon fill, en Mau. I la cosa va ser diferent, Recordo que ho vaig fer menys temps. O aquesta és la percepció que en tinc perquè en els arxius consta que vaig donar més o menys el mateix temps que amb el Tomàs. A la vora d'uns quatre  mesos. Però el que m'ha quedat és que vaig donar menys quantitat i menys vegades. Amb dos a casa, la cosa és més complicada. Des de llavors, he convençut algunes mares i en conec unes quantes que s'han fet donants. Com que he estat la primera a ser mare del meu entorn i això del postpart, m'agrada, n'he parlat a qui he considerat. Quan he vist una mare que està superbé amb la lactància, jo li he proposat. Perquè si no és així, no cal ni insistir.