La vida dona moltes voltes, si pots ajudar algú és una satisfacció

Sóc donant de plaquetes HPA1a-, un tipus de plaquetes molt poc freqüent que necessiten alguns nounats que pateixen una malaltia molt greu (trombocitopènia neonatal al·loinmune) provocada per la incompatibilitat de les sangs entre la mare i el fetus. Vaig començar a donar sang als 18 anys, quan estudiava a Barcelona als Salesians. Va venir un autobús de donació i com que el meu pare era donant i jo ho havia vist fer tota la vida, m'hi vaig sumar. I a partir d'aquí ja no vaig parar. Llavors, quan venien a la Palma de Cervelló, on vivia, 3 o 4 vegades l'any, sempre donava. Més endavant, un dia em van demanar si podia fer una donació dirigida per a una dona que estava a l'Hospital de Can Ruti i que necessitava moltes transfusions. Vaig fer 3 o 4 donacions per ella. I llavors, em van descobrir que tenia plaquetes HPA1a- i des del Vall d'Hebron, em van proposar participar a una campanya de donació d'aquestes plaquetes especials que just engegaven. Es tractava de formar part d'un grup reduït de persones que tenim aquestes plaquetes 'especials' que donaríem de manera periòdica per a que sempre hi hagués estoc. Com que vivia a mitja hora de Barcelona, vaig dir que si. I vaig començar a donar plaquetes un cop al mes. Crec que d'això ja fa 8 o 10 anys. Em vaig acostumar a pujar a la Vall d'Hebron els divendres a la tarda, quan m'ho permetia la feina. Per mi no és cap sacrifici, no em produeix cap molèstia donar i, al contrari; la vida dona moltes voltes, si pots ajudar algú és una satisfacció. La pega és que les plaquetes caduquen, no es poden congelar i com que hi ha d'haver estoc per si hi ha necessitat per a aquests nounats, els donants que tenim aquestes plaquetes ens hem de tornar una vegada al mes per donar i assegurar que sempre hi hagi reserves.