Gràcies a la fotoafèresis que faig al Banc de Sang, ja bellugo els peus i puc moure'm molt millor

Tinc 66 anys. Vaig patir una leucèmia i fa tres anys, l'1 d'agost, em van fer un trasplantament de moll d'òs de la meva germana. Tot va anar molt bé. Estic prenent immunosupressors, que és lo que toca a tothom que ha patit un trasplantament així. Però el que em passava des de fa temps és que se m'engarrotaven els peus i els braços, i tenia la pell com encartronada. Es veu que és una de les malalties derivades del trasplantament, Empelt contra Receptor (MECH). I a la Vall d'Hebron, em fan parlar de la possibilitat de fer fotoafèresis. És un tractament en el que t'has d'estar un parell d'hores endollat a una màquina perquè et treuen la sang, hi posen un fàrmac i llavors te la retornen. No fa res, només que si no portes catèter, t'han de punxar dues vies, una d'entrada i una de sortida. Però tot fos això! I la veritat és que m'hi he notat molt. Vaig començar el tractament al maig, primer havia de venir dos vegades per setmana però ara és cada quinze dies. I em vaig començar a notar que podria moure els peus, que ja no tenia els braços tan encarcarats. Aquesta última vegada, vam tenir un bon ensurt perquè tornàvem i em vaig quedar inconscient al cotxe. El meu marit va conduir com un esperitat fins a l'hospital. Anàvem com si fossim una ambulància, es veu. I és que el catèter se m'havia infectat i em van haver d'atendre immediatament. Per sort ja està. Quan ens toca sessió, baixem amb el meu marit, l'Ismael, ens ho prenem amb calma. Si toca a primera hora, arribem molt aviat per no agafar el trànsit de l'entrada a Barcelona. I si quan tornem s'escau l'hora de dinar, ens quedem a Lleida a un restaurant on ja hi tenim costum.