Tinc un grup de donar sang i els envio la invitació quan hi vaig perquè s'hi apuntin

Als 18 anys em vaig fer donant d'òrgans, crec que perquè vaig saber d'algú que havia mort de jove i ho havia fet. I al cap de poc, em vaig fer donant de sang i ho vaig acabar agafant com una rutina. I també em vaig fer donant de medul·la. La meva mare es va enfadar. No acabava d’entendre que fos donant de tot i n'estigués tan orgullós. Però penso que era per desconeixement, deia que tenia por que en cas d'accident em volguessin treure els òrgans per salvar 4 vides... Fins l’any passat, quan li van detectar una leucèmia molt greu al meu pare i li van donar 13 o 14 mesos de vida. Llavors jo li vaig dir a la mare: "Imagina't si el pare pogués rebre una donació per salvar-se". I llavors, la propera vegada que vaig anar a donar sang, ella em va acompanyar. Tenia por per les agulles però vam començar la roda de la donació familiar i mira, fins ara. Anem a donar junts. Però no és amb l'única amb qui vaig!  

Vaig recollir 1000 euros per a la investigació de l'ELA, al fer la Marató de Barcelona

  En tot el temps que vam tenir el pare ingressat a l'Hospital Clínic, quan venia algun amic, que era amic proper, li proposàvem de baixar a donar sang al Banc de Sang del Clínic. El pare tenia molt poder de persuassió. De fet ara tinc un grup amb la gent que hem donat sang i els envio la invitació quan hi vaig perquè se'n recordin, o perquè s'apuntin a venir amb mi.

És important que la gent conegui que totes les històries són reals i que tots ho podem necessitar

Ara alternaré sang i plasma, perquè jo no sabia que es podia donar plasma fins fa molt poc. Des que al Clínic en vaig tenir coneixement i m'ho van proposar. Sempre havia donat a Sant Feliu o a on podia, i al Clínic vaig descobrir el plasma. El 2015 passat vaig recol·lectar 1000 euros per a la investigació de la malaltia ELA, al fer la Marató de Barcelona. Vaig pensar que no costava res, a més de córrer, proposar un repte amb Mi grano de arena. Jo sortia a córrer i un dels companys que corria va emmalaltir d'ELA, i per això m'hi vaig animar. A més, casualment, una de les vegades que vaig fer el Camino de Santiago, un noi d'Avilés que vaig trobar estava malalt d'ELA i fins i tot vaig acabar anant-hi. És una història llarga. Quan em pregunten perquè ho faig, tot això, penso que dec tenir una mica de sensibilitat per l'educació dels meus pares, no ho sé ben bé. Però crec que el que es pot fer, es fa. I donar sang és fàcil, encara que la punxada pugui fer mal, jo m'ho prenc com anar al cine....

Així et sents, sempre penses que no et tocarà, sempre penses que això és cosa d'altres, però de la nit al dia, passes a tenir la necessitat de donants... llavors què? Per aixó és important que la gent coneguí que totes les històries són reals i tots ho podem necessitar.