Amb el càncer, la meva germana no podia donar i em deia que ho fes per ella

Tot va començar als 17 anys, al meu pare li van diagnosticar un càncer de bufeta i li feien moltes transfusions, així que, d’entrada, això va ser el que em va impactar. Es va morir i em vaig fer donant de tot; de plaquetes, de sang i de plasma. Fins i tot em vaig implicar molt en un cas d’un nen proper que necessitava un trasplantament de medul·la, vam fer cartells i els vam posar al cotxe.

Fa un any li van diagnosticar càncer de mama a la meva germana

Fa un any, a la meva germana li van diagnosticar un càncer de mama, li van fer tractament de quimio. I una de les coses que li van dir va ser que mai més podria tornar a donar sang. Em penso que la va afectar més això que la caiguda de cabell per la quimio. Sentia que fallava a la societat. I arran d’això i del procés de la seva malaltia, de com ella s’ho va prendre amb força i positivisme, vam crear el compte d’instagram @eltripledepositives. El tipus de càncer diagnosticat s’anomena triple negativo i per això vam voler canviar la mirada i aixecar els ànims de moltes dones en aquesta situació. Ella era molt positiva i animava a tot el grup del càncer, era l’alegria de la huerta.

La va afectar més no poder donar sang, que la caiguda de cabells per la quimio

Tinc la sort que com que estava de baixa maternal, em vaig poder dedicar a ella totalment, a acompanyar-la a tot arreu i a avançar-me pel que pogués passar. Em vaig començar a cuidar de les nenes quan calia, dels tràmits que s’havien de fer, de pensar en l’escolaritzar aquí a Barcelona .... Dèiem que ni quaranta anys de vida juntes ens hagués donat la possibilitat d’estrènyer la nostra relació com ho hem fet en un any. Així que dono gràcies també per tot el que he viscut. Un mes abans de morir, va ser conscient que no se’n sortiria, ja no podia més pel dolor del braç que se li inflamava molt i d’altres seqüeles.

Ni quaranta anys de vida juntes ens hagués permès compartir tant

Es va morir de cop i volta, en una setmana. Un dijous li donaven l’alta i a la nit ens n’anàvem al sopar anual benèfic de la donació de sang que era la seva màxima il·lusió. I després d’aquella nit, es va començar a trobar molt malament. Però va tenir temps de fer-ho bé, d’acomiadar-se de les nenes i de la família. Va morir fa tres mesos, amb 37 anys, deixant dues nenes de 12 i 14 anys que han passat a viure amb mi. Són com les germanes de les meves tres filles. Som una gran família, la recordem i la riem cada dia. I també la plorem, però el que tinc molt clar, és que vull que la tinguin present sempre. A ella i al seu exemple. Que és el que ens ha deixat. I que per ella, hem de seguir donant sang i aportant per ajudar els qui ho necessiten. Ella em deia: ‘dona tu per mi, que jo ara no puc’.

Amb la família, l’11 de juny anirem tots a donar per recordar-la, com a homenatge

He quedat amb tota la meva família, som 7 germans, que l’11 de juny de l’any vinent, pel seu aniversari, quedarem tots al Banc de Sang de la Vall d’Hebron per fer donar sang com a manera de recordar-la, com a homenatge. @eltripledepositivas