És com si hagués fet un dipòsit d'estalvis al meu nom, ara que estava malalt, feia ús jo de la sang

Jo vaig començar a donar sang quan vaig arribar a Barcelona el 1969. Estava al Col·legi Major Penyafort i un company que feia medicina necessitava donants per fer la tesi doctoral. I allà al Clínic m'hi vaig apuntar de voluntari. Des d'aleshores, cada any donava un parell de vegades o tres. Això es va convertir en un hàbit: un cop per Setmana Santa, un altre per l'Agost i el tercer un mica abans del Cap d'Any. A partir dels seixanta anys quan em vaig jubilar anticipadament, i com que tenia una mica més de temps, la donació era de plasma; cada mes anava a l'Hospital Joan XXIII i allà, durant una horeta, feia la meva donació de plasma. Fins aquí tot perfecte. Però ara fa dos anys em van diagnosticar un càncer molt agressiu, un limfoma no de hodgkin de cèl·lules del mantell, amb un pronòstic molt dolent. Aleshores i durant sis mesos vaig rebre crec que unes 30 o més transfusions de sang i de plaquetes. Mai havia pogut imaginar que el Banc de Sang era un autèntic Banc, era una Caixa d'Estalvis! Era com si hagués fet un dipòsit al meu nom i ara que jo estava malat feia ús del mateix! A les sessions de quimioteràpia i transfusions, vaig conèixer un munt de gent de tota mena, joves, grans, dones, homes, de tot! Gent que necessitava sang per continuar vivint!, per ser feliç amb els seus més estimats. Una noia de 34 anys que fa 12 any que reb plasma cada tres setmanes i que és mare d'una nena preciosa (com la mare) i que fa poc la vaig trobar i està embarassada d'un altre! No és això meravellós? I tot és gràcies als donants que aportendia a dia la seva sang de manera altruista! Al final, al Banc de Sang de l'Hospital Joan XXIII un trasplantament de cèl·lules mare (progenitors hematopoiètics) i ara per ara n'estic recuperat i faig una vida absolutament normal. El Departament d'Etologia de l'hostpial són meravellosos! I els del Banc de Sang i de Teixits mai fallen! Estan on han d'estar amb la seva càrrega de vida per a tothom! I els voluntaris i donants que no faltin mai! Bé, aquest és el meu testimoni. Ara que no emdeixen ser donant per haver rebut quimioteràpia i tenir 66 anys, intento col·laborar en alguna tasca del Banc de Sang i, en qualsevol activitat que em demanen, si està al meu abast, allà que estic.