Em puc considerar una abusona com a receptora de sang!

Ja des que tenia un any em van transfusionar a causa d'una meningitis. Més tard, amb només 9 anyets vaig passar per un càncer que també va demanar diverses transfusions. I ara, fa tres anys, amb el meu trasplantament de cor, vaig tornar a abusar del banc de sang.🙄😜. Em puc considerar una abusona com a receptora de sang!

Per un transplantament de cor calen 12 bosses de sang

A finals del 2015 tot el meu cos va començar a fallar progressivament i es van anar esgotant les opcions de sobreviure. Per sort vaig poder optar a un trasplantament de cor, i des d’aleshores puc gaudir d’una nova vida, amb la possibilitat de fer coses a les quals ja havia renunciat. El que la gent no sap és que per la transfusió de sang d'un trasplantament de cor es poden necessitar fins a 12 bosses de sang!!!!😱 Cada donant ompla una bossa de 1/2 litre... així que un pacient com jo ens fulminem la sang de 24 donants!!! I per això, només puc dir que moltíssimes gràcies a tots per ser donants de sang i fer realitat que jo estigui aquí avui!!💞🥰 i a tot l'equip de @donarsanggirona i @donarsang, equip d'infermeria, @ajuntamentdegirona per fer-ho possible!!! Quan em pregunten si ja faig vida normal, jo dic que, d'entrada, tinc vida..., que sense el donant de cor i els donants de sang, no en tindria. Faig moltes coses, fins i tot he pogut escriure un llibre amb la meva amiga Mariona Visa ("Tinc un cor per a tu"), però m'ho prenc amb calma. Prenc medicació i haig de fer una vida d'acord amb el meu estat. Però puc dir que, tot i les limitacions, és molt satisfactòria. Fer el llibre, per exemple, ha estat part del procés d'ordenar tot els sentiments viscuts, pel trasplantament. M'ha servit de teràpia, de procés d'assimilació. Un dels objectius d'escriure era agrair a tota la gent anònima a la qual no pots donar les gràcies de cap manera. I d'altra banda, a mi em van fer un trasplantament al límit de la vida, i en aquestes circumstàncies, no hi ha gaires documents als quals pots accedir i em semblava que aportar-ne un, en forma de llibre, era una manera d'ajudar altres persones que poden passar pel mateix. A més, d'alguna manera tanco el cercle perquè el que recapto pel llibre, va destinat a la creació d'una unitat de seguiment del pacient de càncer a l'Institut Català d'Oncologia (ICO). Ara, des del nou cor, sempre dic que tinc el deure moral de viure amb el doble d'emoció tot el que em passa. Veure també:   Entrevista de Marta Gubau a La Contra de La Vanguardia