El plasma conté ‘medicaments’ imprescindibles per a molts malalts
El plasma és la part líquida de la sang, és transparent i groguenc i està format per aigua, sals minerals i una gran quantitat de proteïnes. Dels 5 litres de sang que té de mitjana una persona de 70 quilos, uns 3 litres són de plasma. Del plasma se n’extreuen algunes proteïnes que no es poden fabricar i que són vitals per a alguns malalts.
Aquestes proteïnes són considerades medicaments i se’ls coneix com a hemoderivats. Tenen diverses funcions, les més utilitzades són les defenses o els agents que intervenen en la coagulació, entre d’altres.
Quan un donant fa donació de plasma, se n’aïllen diferents tipus de proteïnes. Calen moltes donacions de plasma per a ajuntar les proteïnes d’un mateix tipus i fer-ne una dosis de medicament.
I per tant, calen molts donants per a obtenir aquests tractaments únics que només s’obtenen per aquesta via perquè no es poden fabricar, al contrari que passa amb els fàrmacs ‘convencionals’ que elabora la indústria farmacèutica i que trobem a les farmàcies.
El Banc de Sang és el responsable d’extreure el plasma dels donants, vetllar pel procés d’aïllament de les proteïnes i subministrar aquests medicaments als hospitals que ho sol·liciten.
Els ‘medicaments’ que s’extreuen del plasma dels donants són:
- Les Immunoglobulines:
- Serveixen per a malalts amb immunodeficiències congènites: Del plasma se n’extreuen els anticossos que formen el sistema de defenses de l’organisme. Els malalts amb immunodeficiències congènites representen el 50% dels receptors d’immunoglobulines i són pacients que tenen problemes amb la fabricació de defenses per lluitar contra les infeccions. Aquest medicament és per a molts d’ells l’única alternativa de tractament, ja que els dota de les defenses que no tenen.
- Serveixen també per al grup de les malalties autoimmunitàries; un ús que cada vegada s’està ampliant a més patologies, algunes d’elles són de caràcter neurològic, com és el cas de la Síndrome de Guillain-Barré, la Miastenia gravis, el Lupus, les trombopènies autoimmunes o les anèmies hemolítiques autoimmunes.
- Factors de coagulació: són les proteïnes que fan que la sang es coaguli quan hi ha un sagnat. El més conegut d’aquests factors és el Factor 8. Les persones que tenen dèficit d’aquest factor són els que pateixen l’Hemofília A. Aquest és el grup més gran de beneficiaris d’aquest medicament. També hi ha els casos de dèficit de Factor 9, més minoritaris.
- Albúmina: és la proteïna majoritària del plasma i té molts usos. El seu ús principal i històric és el d’administrar en traumes o grans sagnats, quan hi ha una gran pèrdua de volum sanguini. L’albúmina contribueix a fer que l’aigua dels teixits del cos passi a la sang i evita la primera causa de mort en aquests casos, que és la pèrdua de volum de sang. També hi ha alguns malalts que tenen dèficit d’albúmina, com els que pateixen cirrosi hepàtica, i els cal rebre’n.
- Fibrinogen: És la proteïna final de la coagulació. I el necessiten els malalts amb dèficit de fibrinogen, una malaltia congènita. I també per a malalts amb grans hemorràgies que sagnen molt, com és el cas de les hemorràgies postpart o els politraumatismes. Ajuda a disminuir el sagnat.
