Membrana amniòtica en pols feta pel BST ajuda a patologies severes de l’ull
La membrana amniòtica és un teixit fetal i molt important pel manteniment del fetus dins la panxa. Però al néixer el nadó, es converteix en rebuig. Fa 60 anys alguns professionals de la salut van començar a intentar aprofitar la seva riquesa biològica i es va començar a usar per a la cicatrització de ferides.
Des de fa anys s’ha comprovat que una de les seves principals aplicacions és en el camp oftalmològic. I en aquest sentit, el BST ha fet un salt en el seu ús terapèutic i ha aconseguit que pugui ser usada d’una forma “molt més senzilla i fàcil d’aplicar per el pacient, sense necessitat d’intervenció quirúrgica: en forma d’extracte en pols, com si fos un col·liri”. Així ho explica l’oftalmòleg Ricardo Casaroli, metge consultor del servei d’Oftalmologia de l’Hospital Clínic de Barcelona que junt amb l’Anna Vilarrodona, Marisa Pérez y Eva Martínez del BST, han estat impulsors d’aquesta nova teràpia.
Els oftalmòlegs havien vist que l’implant de membrana amniòtica funciona molt bé en patologies de la superfície ocular. Amb aquesta finalitat, fa anys que s’usa per a la cicatrització de ferides en la còrnia, perquè milloren de forma molt considerable. I també per a patologies d’inflamació greu de la superfície ocular.
El pacient s’estalvia el transplantament de teixit
Però fins ara, el procés d’utilització de la membrana amniòtica implicava un transplantament de teixit, és a dir, calia implantar una porció de membrana a l’ull per mitjà de cirurgia. La novetat amb la qual treballa el Banc de Sang i Teixits és l’elaboració d’un extracte en pols de membrana amniòtica mitjançant un procés que consisteix en triturar i liofilitzar, com un preparat de pols seca al qual se li ha d’afegir una solució fisiològica i que s’aplica com un coliri.
Aquesta preparació ofereix molts avantatges per al pacient, ja que es pot utilitzar sense tota la preparació que requereix una intervenció quirúrgica. “Es pot aplicar com a solució tòpica i això vol dir que es pot mantenir a temperatura ambient”. En realitat, l’extracte es manté liofilitzat –en pols- a temperatura ambient abans d’afegir-hi la solució fisiològica líquida. A partir d’aquí, s’ha de mantenir a la nevera i aguanta entre 5 i 7 dies. “Això significa que s’allarga la seva caducitat perquè en pols no es fa malbé i es pot mantenir més enllà d’un any, i el que és més important, que el pacient, sota control mèdic constant, se’l pot aplicar ella mateix com si fos un coliri”, subratlla Casaroli.
El BST ha impulsat un estudi clínic per a pacients amb malalties molt severes com el síndrome d’ull sec o les úlceres cornials entre d’altres. Són pacients que fins ara tenien com a única opció el suero autòleg -fet amb sang del propi pacient- o les llàgrimes artificials i, aquestes opcions de tractament, no estaven millorant la seva simptomatologia. Els resultats d’aquest assaig mostren, en general, una milloria dels signes clínics.
