Una investigació del Banc de Sang obre la porta a l’ús de cèl•lules de cordó umbilical per regenerar os

cèl·lules mare de cordó umbilical

El desenvolupament de nous tractaments per a la reparació dels ossos en malalties traumatològiques o del desgast relacionat amb l’edat, s’ha convertit en una prioritat en el camp de la medicina regenerativa.

Pacients d’edat avançada, amb artrosi, amb fractures que no es consoliden i, en general, pacients amb afectacions traumatològiques diverses seran en un futur els beneficiaris de la nova teràpia de medicina regenerativa que investiga el Servei de Teràpia Cel·lular del Banc de Sang i Teixits en col·laboració amb els Hospitals de la Vall d’Hebron i de Can Ruti.

L’equip del doctor Joaquim Vives, amb les investigadores Raquel Cabrera i Raquel Rojas com a artífexs, ha descobert la possible utilitat de les cèl·lules mare del cordó umbilical per a la regeneració òssia, una teràpia que substituiria i milloraria l’ús les cèl·lules mare de moll d’os del propi pacient. Aquest ha estat l’objecte de la investigació publicada recentment a la revista Stem Cell Research & Therapy.

 

Les cèl·lules de cordó podrien potenciar el seu efecte regenerador en una lesió òssia

Els investigadors han volgut estudiar estratègies per potenciar la diferenciació de les cèl·lules mare de cordó enfront les de moll d’os, perquè havien observat prèviament que les de cordó són més lentes en generar os i necessiten fins a cinc setmanes per diferenciar-se, dues més que les de moll d’os.

El resultat ha estat inesperat quan les han posat en el mateix ‘medi’ condicionat en el qual se submergeixen les cèl·lules de moll d’os perquè es diferenciïn: en aquesta ‘atmosfera’, les cèl·lules de cordó només els ha calgut una setmana per a especialitzar-se i convertir-se en cèl·lules que podrien ser utilitzades com a medicina per a regenerar os, per exemple.

“Aquest descobriment obre la porta a demostrar l’equivalència d’aquests dos tipus de cèl.lules en les teràpies avançades de regeneració òssia. És a dir, que és probable que si posem cèl.lules de cordó  en un ambient intraossi, per exemple, en una lesió traumatològica al genoll, on també hi ha cèl·lules de moll d’os, aquestes cèl·lules produeixin factors que creïn el ‘medi’ adient per a que les cèl·lules mare de cordó es diferenciïn i és probable que l’efecte terapèutic sigui eficaç”, descriu Cabrera.

Canvi terapèutic: usar cèl·lules d’un donant de cordó en comptes de les pròpies de moll d’os

“En teràpies avançades tothom busca fer el pas cap a usar  cèl·lules mare de donants vius i sans en els pacients a tractar”, explica Raquel Cabrera. És el pas de l’ús autòleg, a l’ús al·logènic, és a dir, de teràpies fetes amb cèl·lules procedents del propi pacient, a les fetes amb cèl·lules procedents d’un donant.

En aquest context, les cèl·lules ideals són les cèl·lules mare provinents del cordó umbilical “perquè extreure-le, no és un procés invasiu com sí que ho és el cas de l’aspiració de la medul·la òssia i, per contra, se’ls dona un ús terapèutic ja que, d’altra manera, la majoria serien descartades i acabarien a la brossa”, expliquen els investigadors.

L’inconvenient de l’ús autòleg, les cèl·lules de moll d’os pròpies

Hi ha molts estudis que demostren l’eficàcia d’usar cèl·lules mare de moll d’os del propi pacient per als tractaments traumatològics. Les cèl·lules mare presents al moll de l’os tenen una gran capacitat regenerativa i poden diferenciar-se fàcilment en teixit ossi; aquesta és la seva principal vàlua.

“El problema és que el seu aïllament comporta certs riscos i, quan es tracta d’un pacient malalt, no està garantit que aquestes cèl·lules siguin les millors.  A més, el procés és lent, perquè s’ha d’esperar a tenir el pacient a punt, etc…”. Amb aquesta investigació, s’obre la porta a poder usar cèl·lules que es poden expandir en grans quantitats, congelar i oferir un producte de medicina personalitzada de manera molt més senzilla i immediata, sense haver d’ocasionar cap trasbals al malalt.

Una altra de les virtuts de les cèl·lules de cordó és que alhora de manipular-les al laboratori, és fàcil expandir-les, i com que són immadures perquè procedeixen de nounats, donen molts menys problemes de reacció immunològica, és a dir, són menys immunogèniques.

El següent pas, provar-ho fora del laboratori

“El proper pas és demostrar en animals que el resultat obtingut a laboratori, funciona, és a dir, que quan els injectes cèl·lules de cordó, tenen una capacitat terapèutica similar a la que tindrien les cèl·lules mare de moll d’os”, explica Raquel Cabrera. La fase d’assaig en animals es farà en col·laboració amb el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB).

La segona fase de la investigació serà estudiar les característiques que té el medi en el qual les cèl·lules es diferencien, fraccionar-lo i veure quines proteïnes i compostos són els agents inductors de la diferenciació.