El Banc de Sang impulsa la transfusió a domicili a tots els hospitals de Catalunya
- Es va posar en marxa durant el Covid i s’ha quedat com a mesura recomanada per a pacients de risc i de més edat
- El Banc de Sang és qui forma els equips d’hospitalització a domicili dels centres hospitalaris que s’encarreguen de la transfusió
- El 40% dels hospitals catalans ja en fan i el 60% ja han rebut la formació per a començar
- Hi opten els pacients amb tractaments transfusionals crònics, de salut delicada i edat avançada
- Han de viure a 30 minuts d’un hospital i estar sempre acompanyats d’un familiar que haurà rebut formació
- S’aconsegueix així alliberar espais hospitalaris molt saturats com els serveis d’urgència i els hospitals de dia
El Covid ha actuat de desencadenant per a la implantació de la transfusió de components sanguinis a domicili en alguns punts de Catalunya. Durant la pandèmia va ser la solució per a alguns malalts de risc pels quals no era recomanable acudir a l’hospital per a rebre sang. Des de llavors, vista l’efectivitat, s’ha iniciat l’elaboració de protocols d’actuació a gran part dels hospitals de Catalunya per tal d’aplicar la mesura al màxim de centres possible.
Per ara, ja se’n beneficien pacients que estan atesos a l’Hospital Clínic, l’Hospital de la Vall d’Hebron i la Mútua de Terrassa Germans Trias i Pujol (Can Ruti), Sant Joan de Deu de Manresa, Sant Pau, Joan XXIII o Sant Joan de Reus.
En total, el 40% dels hospitals catalans amb seu fixe de Banc de Sang ja en realitzen, i el 60% ja han rebut la formació per a començar a fer-ne. Tot i que es tracta d’un percentatge petit del total anynsfusions que es realitzen diàriament, suposa un gran benefici pels pacients que la reben. Unes 300 transfusions l’últim any.
La transfusió a domicili la fan les unitats d’Hospitalització Domiciliària als hospitals on hi ha centre fixe del Banc de Sang. Aquests equips, integrats per una infermera i un metge, reben la formació per part dels equips transfusionals del Banc de Sang per poder efectuar l’operació amb total seguretat.
A banda del benefici que suposa pel propi pacient, la mesura suposa un avantatge pel sistema perquè aconsegueix alliberar espais hospitalaris que van molt buscats i sobrecarregats de feina com són els serveis d’urgència i els hospitals de dia, on se solen fer aquestes transfusions cròniques.
Els pacients han d’estar acompanyats i viure a prop d’un centre hospitalari
Els pacients que hi opten són els que pateixen anèmies cròniques, que reben tractament transfusional crònic, gent gran amb problemes per a desplaçar-se i amb malalties de la sang, càncers, o en la fase final de la vida.
Però d’aquests, no tots són aptes per a poder rebre una transfusió a casa. Han de complir certs requisits; com el fet que el domicili ha d’estar a un radi d’accés suficient perquè el pacient pugui ser atès de forma urgent en un temps màxim de 30-40 minuts, que tingui bona cobertura de telefonia mòbil i sobretot, ha d’estar sempre acompanyat per un familiar que haurà rebut formació per tal de saber com actuar en cas de necessitat.
L’aposta per als serveis d’hospitalització domiciliària
La transfusió a casa és un dels serveis que s’afegeix a les unitats d’hospitalització domiciliària, que en els darrers anys han incrementat la seva activitat arreu. El procediment no és complex, però cal que l’equip mèdic hagi rebut formació i tingui coneixement exhaustiu dels riscs de transfusió sanguínia, saber com actuar davant cadascuna de les reaccions i quin seria el tractament farmacològic de xoc.
El procés s’inicia el dia abans quan la infermera treu la mostra del pacient, l’envia al Banc de Sang, i li canalitza la via per on es farà la transfusió. El personal del Banc de Sang fa les proves i prepara la sang compatible per a aquell pacient. Llavors, l’endemà al matí, s’entrega la bossa (o bosses) de sang a la unitat d’hospitalització domiciliària que la porten al domicili. Allà, la infermera i el metge comproven que el malalt està orientat i estable, comencen a transfondre-li sang i s’hi estan només al principi. Quan veuen que no hi ha complicacions, marxen i deixen al familiar amb el pacient que el controlarà. Finalment, metge i infermera tornen al cap de dues hores (temps aproximat per a transfondre una bossa) i acaben la transfusió o li’n posen la segona.
