El Banc de Sang ha subministrat 7 bioimplants que reparen el cor després d’un infart
- Aquests bioimplants anomenats PERICORD són un ‘pedaç’ fet de cèl·lules mare de cordó umbilical i pericardi d’un donant de teixits que fa que la zona afectada es regeneri i es revascularitzi
- Es tracta d’una teràpia que s’ha desenvolupat entre el Banc de Sang, el grup de recerca en Regeneració i Insuficiència Cardíaca (ICREC) de l’Institut d’Investigació Germans Trias i Pujol (IGTP) i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC)
- Ja s’han fet 11 intervencions d’aquesta cirurgia pionera d’enginyeria de teixits en el marc d’un estudi pioner per conèixer-ne la seva eficàcia
- Dos anys després de la primera intervenció, els bioimplants de PERICORD ja són una realitat clínica
Quan un pacient pateix un atac de cor, la sang d’una part del cor deixa de circular i el cor perd força per bategar. Les cèl·lules d’una àrea del cor moren i fan que l’activitat cardíaca es vegi afectada. Si el pacient és candidat a un by-pass coronari, és quan, aprofitant la intervenció, se li aplica un ‘medicament’ pioner elaborat al Banc de Sang i Teixits (BST) i que prové de cèl·lules mare de cordó umbilical i de membrana de pericardi d’un donant de teixits.
La primera intervenció feta d’aquesta nova teràpia desenvolupada al BST va ser fa gairebé dos anys fruit de la col·laboració del BST amb el grup de recerca en Regeneració i Insuficiència Cardíaca (ICREC) de l’Institut d’Investigació Germans Trias i Pujol (IGTP) i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) . Vist l’èxit, posteriorment es va iniciar un estudi per demostrar-ne la seva seguretat en 12 casos. Tot i que encara no ha finalitzat, les dades preliminars obtingudes són molt positives.
A l’estudi s’hi ha inclòs 12 pacients, 7 amb bioimplants i 5 sense bioimplant, per contrastar-ne els resultats. Si se’n confirma la seva seguretat, es durà a terme un segon assaig clínic on es podrà determinar l’eficàcia del PERICORD.
Un ‘pedaç’ fet de pericardi de donant de teixit i cèl·lules mare de cordó umbilical
Aquest nou bioimplant és fruit d’una estreta col·laboració interna entre laboratoris del BST: el Banc de Teixits i el Servei de Teràpies Cel·lulars. El procés que inverteix el Banc de Sang i Teixits per obtenir aquest ‘medicament’ a punt per a ser implantat és d’uns tres mesos. Es tracta d’un producte d’enginyeria de teixits avançada, que és pioner a nivell mundial.
“Al quiròfan reben el nostre medicament, que és un pegat, en una espècie de maleta que surt del Banc de Sang”, explica Joaquim Vives, cap del Servei de Teràpies Cel·lulars del BST. “És una membrana que procedeix de pericardi d’un donant de teixits, que l’equip de teixits ha descel·lularitzat i liofilitzat. Nosaltres la recel·lularitzem amb aquestes cèl·lules mare de cordó umbilical; concretament el que fem és posar-hi les cèl·lules mesenquimals que hi ha a la gelatina de warthon del cordó umbilical”, detalla Vives.
El cirurgià cardiovascular col·loca i fixa aquest ‘pegat’ a la zona del cor del pacient afectada amb una gotetes de fibrina, una cola quirúrgia d’ús cardíac, que és una manera biològica de posar adhesiu.
“Les cèl·lules mesenquimals són capaces de secretar molècules que criden els vasos sanguinis, és a dir, que són angiogèniques, perquè el que fan és generar nous vasos sanguinis”, explica Joaquim Vives. Fan que la vascularització arribi a la zona que està infartada, la zona del cor morta, que ha patit falta d’oxigen, que està fibrosada i no pot bategar.
Pacients greus però estables
Els pacients inclosos en la teràpia són persones que han patit un infart i tenen una qualitat de i una esperança de vida reduïdes. “És a dir, són pacients greus però estables, candidats a by-pass coronari perquè hi ha un tamponament de les artèries principals, i no pas pacients més lleus com als qui s’aplica un sten, que actualment són molts”, aclareix Vives. D’una banda, amb el by-pass s’assegura que hi hagi irrigació sanguínia a la zona i, de l’altra, amb el bioimplant es va un pas més enllà per a que la zona fibrosada es recuperi.
El BST ha estat l’encarregat de convertir la recepta de laboratori, resultat d’una investigació feta amb animals, en recepta farmacèutica aprovada per l’Agència del Medicament per a aplicar en pacients en l’àmbit hospitalari.
“En realitat s’usen teixits no útils perquè són d’un donant de teixits i de sang desestimada del cordó umbilical del naixement d’un nadó”, observa Vives. És molt satisfactori pensar que “fruit d’això es crea alguna cosa que pot millorar la qualitat de vida d’una persona”, afegeix.
