El BST de la Vall d’Hebron implanta un protocol únic de transusió de sang en hemorràgies greus
- Són els casos que requereixen una transfusió massiva de components sanguinis
- La majoria són pacients amb politraumatisme, però també hi ha hemorràgia abdominal i hemorràgia relacionada amb el part
- Des del maig del 2017 s’ha activat 91 vegades i s’ha reduït el temps mitjà en poder tenir la sang per al pacient a 6,2 minuts
La rapidesa en transfondre sang o components de la sang és clau a l’hora d’atendre a persones que estan patint una hemorràgia greu. Són casos en els quals la persona pot perdre més de 150 ml de sang per minut i més de la meitat del seu volum sanguini en 4 hores.
Un 47% de les persones que requereixen una Transfusió Massiva són pacients traumatològics. Els altres grans grups atesos són els que pateixen una hemorràgia abdominal (15%), una hemorràgia relacionada amb el part (14%) o les víctimes de ferides d’arma blanca (12%).
Aquests pacients són els que necessiten una transfusió de 4 bosses de glòbuls vermells en una hora o fins a 10 bosses de components sanguinis en 24 hores per poder sobreviure. És per aquest motiu que cal ajustar molt tots els processos que envolten l’atenció d’aquests pacients que es debaten entre la vida i la mort.
El Banc de Sang i Teixits de l’Hospital de la Vall d’Hebron en coordinació amb els equips mèdics del centre hospitalari ha posat en marxa un protocol de transfusió massiva per tal de disminuir la mortalitat d’aquests pacients. L’objectiu és actuar el més ràpidament possible i aconseguir ajustar el nombre de components sanguinis – glòbuls vermells, plaquetes i plasma- que són necessaris.
Temps rècord de 6 minuts per a que la sang arribi al pacient
Des que es va iniciar aquest protocol fa 30 mesos, el maig del 2017, s’han atès 91 persones, amb una mitjana d’edat de 46 anys. De components sanguinis transfosos, el 60% han estat glòbuls vermells, el 28% de plasma fresc i l’11% plaquetes.
S’ha creat una línia telefònica exclusiva d’activació i de demanda dels components sanguinis per als casos d’hemorràgia greu i aguda, amb un celador designat que és l’encarregat de transportar-los. El compromís marcat era de poder tenir a punt els components per transfondre al pacient en menys de deu minuts, però després de l’experiència, el temps mitjà de resposta ha estat inferior i s’ha situat en 6,2 minuts.
La implantació del protocol ha permès als equips mèdics ser més eficients en l’ús dels components sanguinis i reduir la mortalitat dels pacients amb hemorràgia greu.
